Sentiment de pertinença

Diari Segre. Secció Economia. Lideratge

El sentiment de pertinença es podria descriure com la necessitat que tots tenim de formar part d’un grup, d’un conjunt social, és a dir : “sentir-se part de”.  Fins i tot en el món animal es produeix aquest fenomen. Aquest sentiment comença a despertar en la infància, podríem dir que es fa especialment fort i evident en l’adolescència i per suposat ens acompanya en l’edat adulta. Forma part intrínseca de l’ésser humà.

La cohesió que es crea en un grup que comparteix la mateixa ideologia, el mateix codi, llenguatge i símbols, forma vincles tant forts que fins i tot empenyen a competir amb passió amb altres grups per a defensar idees, pensaments i objectius.

En tenim clars exemples en la política, l’esport o en la música, àmbits que belluguem masses humanes que a través de les paraules, amb el seu comportament i amb la simbologia pertinent i comuna que els identifica, criden al vent un missatge clar i únic.

Per què aquest fet no es produeix amb la mateixa intensitat amb el sentiment de pertinença de l’empresa? Per què no sempre s’aconsegueix amb les persones que formen part d’una organització?

Diversos factors poden intervenir en aquest fet. Els experts diuen que el sentiment de pertinença no depèn solament de l’emissor sinó també de la percepció del receptor.

Per molts esforços i recursos que es destinin a definir una política d’empresa, a fer néixer la cultura organitzativa o a dissenyar una marca amb tota la seva simbologia, si no s’explica i s’implica als diferents actors no servirà de res.

Una mala gestió de la comunicació de l’empresa es reflecteix sempre en manca d’identitat corporativa. Si l’equip humà d’una organització, no es sent part del grup, és una debilitat a reconèixer i en la que caldrà treballar.

Cal tenir una habilitat especial per saber transmetre la missió, visió i valors de l’empresa, els objectius estratègics i el comportament que com empresa volem transmetre. Tot plegat anirà reforçat pel conjunt de símbols i signes que conformen la identitat visual: el logotip, el color corporatiu, la uniformitat, en definitiva, l’estil.

Hem de planificar i desenvolupar la comunicació interna amb el mateix rigor que planifiquem la dirigida al client extern. Difícilment podem transmetre marca al client final receptor del nostre producte o servei si el client intern no s’ho creu.

No serà suficient en desenvolupar un Pla de comunicació, caldrà establir la mesura sistemàtica per saber si hem aconseguit el que volíem, és a dir, si les persones que conformen l’equip humà de ’organització  la coneixen a fons i es senten part de la mateixa.

Sovint pensem en la fidelització del client, però ens oblidem de fidelitzar el valor més important de qualsevol empresa: “el seu capital humà”.

Si els membres d’una organització senten que participen en la mateixa, es senten escoltats i perceben que es tenen en compte els  seus suggeriments, és més que probable que sentin també orgull i ho defensin amb la passió que defensarien un ideal o al seu equip de futbol.

El sentiment de pertinença en una empresa no només va lligat a l’emissor i a una bona gestió de la comunicació corporativa, sinó també a la percepció de les persones, és a dir a sentir que se és reconegut, valorat i una peça important dins del grup.

Quan s’aconsegueix, és com un fil invisible i màgic, que aconsegueix unir travessant el temps i l’espai a individus únics amb identitat pròpia, però als que mourà la passió de pertànyer a un grup i de tenir uns objectius comuns.

Diari Segre, 20 de juliol de 2014

 

Olga Serra Escarp

Direcció d’Infermeria i Qualitat

Fundació Josep Finestres

Universitat de Barcelona

Col·laboradora Acadèmica del Màster en Direcció i Lideratge, Universitat de Lleida, UdL i Ingenio Escola de Lideratge.

Consultora d'Ingenio Escola de Lideratge.         

Categoria recerca: